Quan la vaig vore en eixos cabeis rosos, no ho podia crerure. Era la jove mes bella que hi havia vist mai. Hem vaig quedar hipnotisat per la seua bellesa. No me importaba res. Res mes que ella. Quan vaig sentir el seu nom encara la volia mes. Oooooooooooh Florinda.
Com no sabia com aproparme li vaig fer esta carta:
Tu eres la meua vida eres tot per ami
no et vull mes perque no puc sentir mes
en eixos cabells rosos eres la mes bella i quan parle
en tu els teus llabis me inquieten.
Oh Florinda meua!
Amada meua, eres mes bonica que un clavel,
una rosa i totes les flors mes bonices juntes.
Si em donares un bes, sols un bes,
seria l'home mes feliç. Que em dius Florinda meua?
Tu que creus que li dira despres de esta carta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada